<?php echo $aStrHTMLPaginaInici[$vIdioma];?> Tot sobre La Bisbal d'Empordà
  M. Rosa Güell - Llevadora Vilaweb la Bisbal d'Empordà
   
 
M. Rosa Güell

Les criatures havien nascut sempre a les cases. Això donava un valor molt elevat a la feina de la llevadora que, en molts casos, havia de treballar en hores intempestives. Una de les últimes dones amb coneixements per assistir els parts que va tenir la Bisbal va ser la senyora Maria Rosa Güell. Antigament, explica off the record que era costum que la llevadora assistís als baptismes portant la criatura amb els padrins i la família. La llevadora participava també en la "tirada a bateig". I això li robava temps. Güell va treballar amb els doctors Campillo pare i fill i amb els doctors García del Amo, García Alba i Estela, entre d'altres. I també va fer funcions d'infermera i d'instrumentista del Dr. Trias Rubies.



Per desplaçar-se a les cases va tenir diverses motocicletes (Iso, Vespa, Vespino), sent una de les primeres dones de la demarcació de Girona en obtenir el carnet de conduir.

Als 80 anys, un grup de dones va decidir dedicar-li un sopar que incloïa actes d'homenatge dissabte passat 30 de setembre a les vuit del vespre al Pavelló Firal. En acabar l'entrevista, com a persona discreta i modesta, afirmava que "jo no he fet res per la Bisbal per merèixer això".


 

I.C.: D'on us va venir la idea de fer de llevadora?

M. Rosa Güell: Jo sóc filla de Corçà i vaig posar-me a estudiar amb la senyoreta Vigo i en venir aquí a la Bisbal perquè les classes fossin més complertes vaig posar-me [a viure] a casa d'uns parents que tenien una àvia molt malalta i els vaig anar ajudant. I vaig estar estudiant fent l'examen d'Estat que en deien. Se'm va obrir un món diferent perquè vaig començar a anar a estudiar a Girona amb altres companyes que em van iniciar les classes de llevadora. Vaig estudiar tres anys a l'Hospital Clínic, vaig casar-me i després ja vaig obrir consultori propi.

De quin any estem parlant?

Del 1945. Del 1946, potser.

M. Rosa GüellRecordeu quin va ser el primer part que vau assistir?

Molt. El primer part que vaig fer va ser a les dotze de la nit del 24 de desembre del 1945. Jo encara vivia a Corçà. Es deia Vilosa. Al cap de tres mesos vaig venir a viure aquí a la Bisbal.

I un cop oberta la consulta devíeu haver de fer la clientela, imagino.

Sí, això. Començar de zero i atraure a persones que van dipositar confiança amb mi i tirar-ho endavant.

Quants anys la vau tenir oberta la consulta?

Vaig ser llevadora titular de Peratallada, Corçà i Monells.

A la vegada que teníeu la consulta oberta aquí a la Bisbal?


Sí. Aquests pobles tenien llevadora però no tenien una titular. Vaig fer unes petites oposicions i em van donar la plaça de titular d'aquests tres pobles. Després va faltar la llevadora que hi havia aquí a la Bisbal i vaig poder obtenir plaça a la Bisbal.

Jo recordo que havíeu treballat també a la Clínica L'Aliança...

Vaig posar-me a treballar per L'Aliança i vaig treballar en nòmina per L'Aliança.

O sigui que a la vegada que éreu titular d'aquests pobles estàveu a la clínica?

Sí. Després vaig deixar-les en treure'm les petites oposicions per tenir plaça a la Bisbal. I aquí va ser quan vaig posar-me a treballar a L'Aliança.

I vau seguir treballant només per L'Aliança?

Només per L'Aliança i en cases particulars.

I durant aquests anys vau ajudar a portar gent al món...

Fins fa molt poc perquè vaig deixar de treballar quan em van jubilar.
Fa uns 15 anys.

Suposo que les deveu haver vist verdes, madures i de tots colors...

Bastant. De totes maneres és una professió que m'ha agradat molt poder-la portar a cap perquè estar en contacte amb la vida de les persones m'ha fet sentir que podia acostar-m'hi més i poder-les ajudar. La feina vaig portar-la sempre a cap independentment de les circumstàncies en què em trobava jo.

Com tranquil·litzàveu a una dona que estava molt nerviosa?

A base d'anar veient-la dies, donant-li explicacions i fent que agafés confiança.

Teniu idea de quantes dones podeu haver ajudat a portar criatures al món?

Jo havia calculat fent comptes que entre 6.000 i 7.000.

I alguna anècdota deveu tenir...

Va haver-hi una nevada molt important i van venir-me a buscar cinc homes de Peratallada amb un tractor perquè hi havia una dona que havia de tenir una criatura i aquests homes es van posar a treure la neu de la carretera i fins que no van poder treure la neu no vam poder passar. Quan vaig arribar al part ja feia hores que la criatura havia nascut.

Hi havia alguna altra llevadora a la Bisbal?

Sí, la senyora Catalina.

I també fèieu el seguiment dels nadons?

Quan em vaig instal·lar com a llevadora particular vaig posar-me a fer el seguiment des d'un principi que la noia estava embarassada i dipositava confiança en tu i venia perquè li donessis consells o l'ajudessis fins al part i al postpart. I després no solsament això; ajudaves fins i tot en la infància.

A quina edat us vau casar?

El 1945. Tenia 19 anys, havia acabat la carrera i vivia a Corçà. Els meus pares van voler que m'instal·lés aquí a la Bisbal. I he tingut dos fills, un noi i una noia.

El seu fillI quan vau haver de donar a llum com ho vau fer?

Em va ajudar una meva amiga de Palamós.

Penseu que s'ha millorat, mèdicament, d'ara amb abans?

Ha canviat molt, encara que les coses no són perfectes. Hi ha bastants més avenços mèdics. Jo vaig tenir una sort, que vaig estar ajudada per dos metges molt bons: el professor Sabrià com a tocòleg i el doctor Campistol com a pediatre. Sempre que vaig trobar-me amb algun problema, fos l'hora que fos, em van ajudar a sortir del pas i això els ho he hagut d'agrair moltíssim perquè la Maria Rosa no hauria estat res sense aquests dos metges.

La podien trucar a qualsevol hora però això li devia trencar molt la vida personal... O no?

Vaig tenir la sort que el meu marit em va ajudar moltíssim i va comprendre l'entrega que jo tenia envers els demés. Si no hagués estat ajudada per ell moltes coses no les hauria pogut fer.

I la dedicació a una feina tant vocacional li va deixar temps per altres coses?

Tenia molt poc temps per fer altres petites coses: la manualitat de fer ganxet i mitja. Em dedicava a la família i a les feines de la casa. Vaig ser regidora de 1983 a 1987 durant el mandat de l'Albert Vancells. Fèiem un govern d'unitat i portava els temes de Sanitat.
Durant aquesta època es va comprar Torre Maria i es va fer la primera reforma important de l'Hospital, que no tenia la planta baixa adaptada. Vaig ser també cap de l'agrupament escolta de les noies de la Bisbal [hi havia agrupament escolta de nois i de noies]. Buscaven a una persona que les ajudés i m'ho van dir a mi i com que jo ja tenia cotxe i anava amunt i avall les vaig atendre i em van nomenar cap de les guies durant cinc anys. Els pares no deixaven anar a les criatures de campament si no hi havia una responsable. I aquesta responsable vaig ser jo.


 
   
     
  Ignasi Corney per totbisbal, en data 2/10/06