Ens obliguen a molestar-te amb l'obvietat que aquesta web usa cookies. Tancar | Més informació
Tot sobre la Bisbal d'Empordà i pobles veïns
capçalera
 Presentació de "la bestiesa"
XII Fira de circ al carrer (IV)
XII Concurs de fotografia Festa Major de la Bisbal
Terrissa de la Bisbal
Església de Sant Cebrià dels Alls

Cerca a totbisbal


Afegir article
Registrar-se
Accés usuaris

Recuperar dades

 Ha passat algun fet rellevant?
 Anota el Whatsapp del redactor: 679 859 104
 La informació que camina per la Bisbal d'Empordà i pobles veïns  De com funciona la publicitat L'emissora de la Bisbal d'Empordà i pobles veïns La televisió de la Bisbal d'Empordà i pobles veïns  Vols gestionar "un altre tot"? Què és guifi.net i com te'n pots beneficiar

  L'article    
vinetaAssassins a les Rambles
Sinopsi
Cal reflexionar en veu alta, compartir les pors obertament i intentar aconseguir una mica de la veritat que camuflen darrere d'aquests 'enfrontaments de civilitzacions' i altres milongues de les que ens parlen els mitjans en general.

Una de les conseqüències de l'individualisme en què ens eduquen i obliguen a viure, és que, mentre la desgràcia no t'afecti a tu, pots afligir-te més o menys, però la perceps llunyana, estranya. La nostra capacitat de sentir el dolor dels altres com a propi està molt limitada, tant com la capacitat de percebre la part col·lectiva de la nostra existència. No en va, "tu a la teva", és la gran màxima que ens inculquen, des de l'escola als mitjans de comunicació i les diferents formes de publicitat.

No obstant això, aquesta màxima es fa miques davant de realitats com la de la Rambla el passat 17 d'agost. És així perquè "la meva", és a dir, la meva incertesa i la meva soledat, només donen lloc a la por i amb por no es pot viure. Fa falta alguna cosa més. Són necessàries certeses compartides que trenquin la soledat.

Cal reflexionar en veu alta, compartir les pors obertament i intentar aconseguir una mica de la veritat que camuflen darrere d'aquests 'enfrontaments de civilitzacions' i altres milongues de les que ens parlen els mitjans en general. Les civilitzacions, les cultures, mai s'enfronten, tot el contrari, solen ser molt promíscues entre elles. Els que sempre acaben enfrontant-se són els interessos i d'aquests, dels que hi ha darrere d'aquestes atrocitats, es parla molt poc, tot són incerteses.

Del que no hi ha dubte és que aquests interessos estan intentant desestabilitzar, provocar por i confusió. I si a aquesta certesa li afegim que, al llarg de la història, aquest és un recurs molt utilitzat per les classes dominants quan volen predisposar al poble per a la guerra, a un si li possan els pel de punta.

Tan inquietant com pensar en els interessos que hi ha darrere dels assassins, resulta pensar en els propis assassins. Obeint a l'estúpida mania de endiñar al subjecte tots els tòpics propis del seu origen, el primer que han destacat els mitjans és que les seves famílies provenen del sud de la Mediterrània i són de creences musulmanes. Amb la qual cosa, en comptes d'aclarir incògnites les s'incrementen, convertint, d'un sol cop, a centenars de milers de treballadors en quintacolumnistes d'aquest quimèric 'enfrontament de civilitzacions'. L'única certesa és que els assassins han nascut o s'han criat entre tots nosaltres, han anat a les mateixes escoles, han tingut els mateixos mestres, han compartit els mateixos 'ídols', els mateixos somnis. Fins a tal punt és així, que aquest 'nosaltres', ens agradi o no, també els inclou.

Aquests nens eren nens com tots. Com els meus fills, eren nens de Ripoll. Com aquells i aquelles que pots veure jugar a la plaça, o el que tragina una motxilla enorme de llibres, el que et saluda i et deixa passar davant a la cua del súper, el que és posa nerviós quan li somriu una noia.

...

Pilot, mestre, metge, col·laborador d'una ONG. Com s'a pogut esvair, aixo? Què us ha pasat? En quin moment ...? Què fem perque passin aquestes coses? Éreu tan joves, tan plens de vida. Teníeu tot una vida davant ... i mil somnis per fer realitat.”

https://www.vilaweb.cat/noticies/carta-des-de-ripoll/

Són dos paràgrafs de la carta oberta escrita per Raquel, educadora que va tenir al seu càrrec als assassins quan eren adolescents. És un text que val la pena llegir perquè li dóna una perspectiva a la tragèdia que, si no certeses, suggereix preguntes.

"... i mil somnis per fer realitat." Tan gran va ser la decepció, el desengany i l'amargor, perquè el maleït imant pogués introduir tant odi en tan breu espai de temps? Dubto molt que entre seguir al Barça, jugar amb el mòbil i vacil·lar amb les noies, se'ls ocorregués ni tan sols fullejar "El Coran". No, el menyspreable imam no va poder trobar el terreny abonat pel fanatisme religiós. Què els va dir? Quina sinistra esquerda va utilitzar per introduir tanta metzina? Com va aconseguir que els resultés més atractiva la mort que totes les possibilitats que els prometia la societat? Com va poder guanyar-los tan fàcilment la partida a mestres i educadors? D'alguna manera els va convèncer de que tot el que els havien ensenyat, que totes les possibilitats que els plantejaven, eren fastigoses mentides. I els assassins van mirar al seu voltant: Treball precari amb sous de misèria o atur, amuntegament a l'habitatge, xenofòbia i classisme, costos inassumibles de la formació necessària per a promocionar-se, assistència social retallada a mínims i, en general, una distància cada vegada més insalvable entre els que poden i els que no.

Van mirar al seu voltant i només hi havia el maleït cabró que ho explicava tot en termes d'odi, sang, religió i mort. Ningú més. Ningú va continuar la esforçada i necessària tasca dels educadors socials quan els nois es van enfrontar a la realitat. Cap company hi va ser per raonar que els seus problemes, que aquesta sensació d'haver perdut qualsevol horitzó, no té res a veure amb religions, ètnies o guerres santes de cap tipus, que tot això no existeix, que són pures invencions d'interessos molt concrets. Ningú els va advertir que els seus problemes són els problemes de la classe obrera. Ningú els va dir que tot el que van somiar és possible si ens unim i lluitem junts. Ningú els va ensenyar com es fa això. I ells, els assassins, es van deixar portar per la desídia, pel tobogan de la rancúnia, de l'odi, pel camí fàcil de la violència.

La sensació de marginació i fracàs, són el caldo de cultiu ideal per al rancor i l'odi, són el terreny propi per imants diabòlics, capos de 'maras' i altres màfies, promotors de guerres, traficants d'heroïna, webs inductores de suïcidis, partits feixistes...

Els interessos a l'ombra del maligne imant saben molt bé el que fan, aquesta és l'esquerda. Ells saben que les nostres xarxes d'organització i solidaritat estan pràcticament desmantellades o en mans de l'administració i les burocràcies, que per als sectors "emigrats" de la classe obrera ni existeixen. L'infame imant sabia que eren presa fàcil, que ningú es preocupa d'uns "moratas".

No obstant això, convé que ens preocupem, dels "moratas" i de tots els companys que viuen del seu treball. Convé que deixem el 'facebook', trepitgem els carrers i parlem amb ells. D'haver sabut que no estaven sols, l'imam no ho hagués tingut, ni de bon tros, tan fàcil. Convé que, com diu Raquel, "Això no ha de quedar en una història més. Hem d'aprendre'n, hem de fer-ne un món Millor. Practicant amb l'Exemple, educant en la no-violència, transmetent el no-odi, la igualtat. Educant a les escoles, als espais oberts, a les familias, Als nostres fills ... " I caldria incloure a sindicats, organitzacions polítiques, associacions de veïns, culturals, esportives, etc.

D'altra manera, aquesta guerra a la qual volen abocar-nos, nosaltres els treballadors la tenim perduda, senzillament perquè les bombes, els exèrcits, les economies, són finites, però l'odi creix exponencialment i sense límits.


     
     
   
Autor/a Juan Manuel López Hernández
Tema Opinió
18.09.2017
Web sitiojuanma.blogspot.com
Correu-e sitiojuanma@...
 


 Sindicació als articles de totbisbal    T'expliquem què és l'RSS whatsapp

totbisbal és un projecte independent compromès amb la comunitat, sense cap suport institucional.
És possible pels ajuts dels socis, empreses que s'hi anuncien i, principalment,
per la tasca no remunerada del seu equip i col·laboradors. Afilia't a totbisbal!

totbisbal.cat/articles/detallsarticles.php?nIdArticle=972
totbisbal.com 2004-2017 - Plaça Major 2, 1r A - 17100-La Bisbal d'Empordà- Tel. 972 64 68 36
El temps de visita s'esgotarà en 1 m 30 s
Disposaràs de més temps si:
T'identifiques

     Recuperar dades
Per donar continuitat al mitjà, el teu compromís també és necessari

Els continguts que es generen tenen un cost i un valor
El temps com a visitant s'ha esgotat!
Podràs tornar el 22 D'OCTUBRE a les 15.28 h
Si vols disposar de més temps pots:
Identificar-te

     Recuperar dades
Per donar continuitat al mitjà, el teu compromís també és necessari

Els continguts que es generen tenen un cost i un valor