Ens obliguen a molestar-te amb l'obvietat que aquesta web usa cookies. Tancar | Més informació
Tot sobre la Bisbal d'Empordà i pobles veïns
capçalera
 Ecologistes locals contra l
XII Fira de circ al carrer (I)
Detalls del Mundial
XIV Fira de Circ - Deados - Roman - Aeromantiks - Ganso y Cia
 Vivències de músic

Cerca a totbisbal


Afegir article
Registrar-se
Accés usuaris

Recuperar dades

 Ha passat algun fet rellevant?
 Anota el Whatsapp del redactor: 679 859 104
 La informació que camina per la Bisbal d'Empordà i pobles veïns  De com funciona la publicitat L'emissora de la Bisbal d'Empordà i pobles veïns La televisió de la Bisbal d'Empordà i pobles veïns  Vols gestionar "un altre tot"? Què és guifi.net i com te'n pots beneficiar

  L'article    
vinetaVivències de músic (I)
Sinopsi
Aquest article està dedicat a tots els músics, però sobretot als més modestos ja que gràcies al seu art han entretingut i nodrit l’esperit de la gent més senzilla.
El meu avi va tocar el cornetí i la trompeta a Cant Met, a l’Antiga Principal de la Bisbal, a l’Art Gironí i a la Moderna. Ocasionalment, però, l’avi tocava un dia o pocs dies en orquestres perquè a aquestes els havia fallat algun músic, com va ser el cas de l’orquestra Vergelitana de Verges, els celebèrrims Montgrins i una de jazz anomenada Jhabwisqis. El seu nom és Joaquim Sais i Fabrellas i n’estic segura que no n’heu sentit a parlar ja que com ell reconeix “jo no he estat mai un gran trompetista, però la música sempre m’ha agradat moltíssim, exceptuant aquestes horroroses sardanes modernes...”. Té 97 anys i li agrada Pink Floyd, els U2 i la Madonna (“una mossa molt eixerida i que cada vegada ho fa millor”).

Té el cap lúcid i les aventures amb les quals he rigut més han estat de quan feia de músic. Aquest article és un recull d’algunes de les anècdotes que va viure i les he agrupades segons un denominador comú per vertebrar el relat. Espero que us ho passeu bé i us pugueu fer una idea d’aquella època.


El transport
Molt sovint el músic no era de la mateixa localitat que l’orquestra i havia de reunir-se amb els seus companys anant-hi a peu, en bici o bé en tren. El meu avi, quan va estar tocant amb l’Art Gironí, havia d’anar fins a Girona amb el tren petit i d’allà fins on haguessin de tocar. En aquells temps el meu avi vivia a la primera planta d’una casa del carrer de l’Aigüeta i el tren li passava pel costat. Això li anava de primera perquè podia estar-se més temps al llit, fins que un dia va tallar tan just, perquè no havia sentit el xiulet d’avís del tren, que va haver de saltar per la finestra vestit únicament amb roba interior (aquella mena de samarreta i calçotets llargs d’una peça, com a les pel·lícules de l’oest americà) i la camisa i els pantalons en una mà, i la trompeta a l’altra. Va agafar la bici que tenia estintolada a sota la finestra, i empaità el tren, mentre els passatgers l’animaven, per poder finalment pujar al darrer vagó ell i la bici.
Hi ha casos, però, més dramàtics, i ens fan notar que eren temps difícils. Hi havia un músic de Calonge que es deia Colom que utilitzava la bici per reunir-se amb la seva orquestra a Palafrugell. Havien quedat a les sis de la matinada però, com que era a punt d’esclatar la Guerra Civil, l’orquestra va decidir marxar amb el camió una hora abans, per si trobaven controls a la carretera. Per tant, quan el pobre músic va arribar a Palafrugell ja havien marxat els seus companys. Ell sabia que a Girona havien de recollir un altre músic i que potser els podria atrapar. Sense perdre l’ànim va arribar a Girona, però feia poca estona que ja havien marxat cap a Sant Joan de les Abadesses, que és on havien de tocar. El músic va arribar a primera hora de la tarda sense alè, però va tocar la sardana del migdia entre els aplaudiments dels abadessencs per la seva gesta esportiva.

Després de la Guerra Civil el meu avi va tocar amb l’orquestra Moderna. La xarxa de transport públic era deficitària, gairebé com ara, i aquesta orquestra utilitzava el camió d’en Tansio per traslladar-se als pobles on tocaven. En Tansio era un transportista de Corçà i es guanyava la vida fent estraperlo, és a dir, un mercadeig delictiu que es realitzava a la nit en hores convingudes. L’orquestra Moderna no li donava gaires diners pel servei de transport però a en Tansio li anava bé portar músics en el camió, ja que podia justificar la seva presència a la carretera en hores intempestives. Una nit, a Llabià, l’orquestra va haver d’esperar dues hores un carregament de mongetes. Una altra vegada estaven tocant a Millàs i van haver de marxar corrents perquè un carregament de porcs arribava amb el tren petit i s’havia avançat. El camió anava a tot drap, en Tansio conduïa amb l’índex d’alcoholèmia alt i en Galí, el director de l’orquestra que anava de coopilot, frenava amb el fre de mà, ja que, segons va explicar després, en Tansio no va tocar el fre de pedal en tot el trajecte. Quan van arribar a Corçà, els porcs ja hi eren i en Tansio esverat va dir: “Porto aquesta gentussa a la Bisbal i ara vinc”. Els músics es van ofendre molt amb en Tansio per haver utilitzat aquest terme en referir-se a ells i era, sens dubte, una prova irrefutable de la incomprensió que sempre ha patit el seu gremi dedicat a l’art musical.
El camió d’en Tansio no era confortable ni fiable. Els músics s’asseien en dos bancs col·locats longitudinalment en el camió sense estar fixats i, quan transportava mercaderies, els treia. Més d’una vegada algun músic havia caigut dins el camió a causa d’un revolt o del mal estat de la carretera. Com ja hem vist, li era igual transportar músics com porcs, per tant, la pudor i la brutícia impregnaven tot el vehicle. Per si això no fóra poc, molt sovint es quedaven sense gasolina, com la vegada que havien travessat el Ter amb una barca perquè el pont l’estaven arreglant, i van haver d’empènyer el camió fins a dalt per fer-lo lliscar fins al sortidor de benzina més pròxim que era el de Verges. No cal dir que aquesta situació va provocar l’enuig del meu avi que no va voler ajudar els seus companys, ja que afirmava que un esforç físic intens li trauria la bufera i la qualitat artística de l’orquestra se’n ressentiria greument.
A més, hi havia llocs on el camió d’en Tansio no podia arribar, com l’aplec dels Metges. Aleshores el camió els deixava al pla de Banyeres i pujaven a peu amb els seus instruments, a excepció de la verra que la pujaven amb un carro. L’ambient de l’aplec dels Metges tenia reputació de ser molt caldejat ja que aquell dia s’obria la temporada de caça i els homes hi anaven amb escopetes. La barreja de l’alcohol i dels concursos de tir improvisats a l’aire lliure provocava que els conflictes econòmics i amorosos es resolguessin a trets. El que no sabien és que la ingesta de quantitats massives d’alcohol (aleshores no es considerava una droga dura) feia que els homes perdessin la punteria i potència sexual, per això no hi havia molts ferits ni embarassos no desitjats. No era, doncs, un bon lloc, per l’alta concentració de luxúria i violència, per iniciar festeigs del tipus "ja ho veurem amb el temps com anirà" ni tampoc, si eres músic, per desafinar.
     
     Enllaços d'interès
   
Autor/a Montse Sais
Tema Ciutat
10.06.2007
 
 
Vivències de músic (III)
Vivències de músic (II)




Comentaris de l'article
vinyetaJosep Loredo Dilluns 9 de juliol del 2012
a les 12.29 h

Diu:
Hola Montse: Tinc un blog dedicat a les formacions musicals de Catalunya, que et convido a visitar: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/
T'agraïria em contactéssis per mail.
Moltes gràcies
 Sindicació als articles de totbisbal    T'expliquem què és l'RSS whatsapp

totbisbal és un projecte independent compromès amb la comunitat, sense cap suport institucional.
És possible pels ajuts dels socis, empreses que s'hi anuncien i, principalment,
per la tasca no remunerada del seu equip i col·laboradors. Afilia't a totbisbal!

totbisbal.cat/articles/detallsarticles.php?nIdArticle=125
totbisbal.com 2004-2017 - Plaça Major 2, 1r A - 17100-La Bisbal d'Empordà- Tel. 972 64 68 36
El temps de visita s'esgotarà en 1 m 30 s
Disposaràs de més temps si:
T'identifiques

     Recuperar dades
Per donar continuitat al mitjà, el teu compromís també és necessari

Els continguts que es generen tenen un cost i un valor
El temps com a visitant s'ha esgotat!
Podràs tornar el 18 D'OCTUBRE a les 20.17 h
Si vols disposar de més temps pots:
Identificar-te

     Recuperar dades
Per donar continuitat al mitjà, el teu compromís també és necessari

Els continguts que es generen tenen un cost i un valor